El 29 de març del 1981, a les 8.30 hores, es va donar el tir d’eixida
de la ja clàssica Marató Popular de València. El recorregut
s’iniciava i acabava al passeig de l’Albereda i passava pel Saler,
l’Albufera i la gola de Puchol. Esta primera edició va estar
a punt de no fer-se realitat, perquè, un mes abans, el colp d’Estat
del tinent coronel Tejero va fer pensar el pitjor a les persones que havien treballat
intensament durant dies perquè se celebrara la Marató Popular
de València.

30 anys després, esta prova atlètica recupera
l’eixida i la meta al passeig de l’Albereda i també el
mateix horari d’eixida. S’ha convertit, a més, en un dels
referents de tot Espanya, perquè s’ha situat entre les quatre
millors maratons del país (només per darrere de Madrid, Barcelona
i Sevilla), segons la classificació de la Real Federació Espanyola
d’Atletisme.
Els corredors que completen la Marató Popular de València han de recórrer 42.195 metres, com en totes les altres maratons que es disputen arreu del món. El perquè d’esta distància naix d’una llegenda. Corria l’any 490 aC quan el soldat grec Filípides va recórrer eixa distància aproximada (la que separa Marató d’Atenes) per anunciar la victòria dels atenencs sobre els perses. Exhaust, el soldat va morir tan bon punt va fer l’anunci amb una paraula: Niké (‘victòria’). Es va incloure la prova als Jocs Olímpics per primera vegada l’any 1896, a Atenes. En esta primera edició olímpica va tindre una distància de 40 quilòmetres i, des d’aleshores, s’ha convertit en una cita ineludible com a última prova olímpica. La distància de 42.195 metres no va ser definitiva fins als Jocs Olímpics de París del 1924.
L’inici no va ser gens fàcil. Al principi dels huitanta, córrer
no era tan popular com ara. Un total de 640 corredors atrevits van aconseguir
creuar la meta en la primera edició de la Marató Popular de
València. Esta xifra es va doblar en quatre anys i, 30 anys després,
l’atletisme popular ha esdevingut un fenomen social. Com a mostra,
en l’últim lustre, els 42.195 metres de València han
aconseguit atraure molta més gent de manera progressiva fins a arribar
als 4.000 corredors. La trentena edició és la de la marató de
rècord.

Són els guies dels maratonians. Amb una precisió de rellotge
suís marquen el ritme als corredors populars perquè aconseguisquen
el temps desitjat. Els identificaran fàcilment, perquè porten
a la mà un cartell amb el temps d’entrada a meta o, la modalitat
més moderna, porten nugat al cos un globus inflat amb heli. Són
maratonians experimentats que renuncien a fer una marca personal en canvi
de portar altres corredors fins a la glòria.
A la Marató Popular
de València, es van estrenar el 1987. En l’edició d’enguany
hi haurà 12 pràctics, que van per parelles. Així hi
haurà per als temps de 3 hores, 3.15, 3.30, 3.45, 4.00 i 4.15.